diumenge, 16 de març de 2014

L'ARBRE DEL PENJAT


En els dies foscos i tempestuosos, quan els llamps i els trons converteixen el Montseny en un paisatge obscur i tenebrós, les percepcions i visions queden emboirades per històries i llegendes antigues i sorprenents. La més esgarrifosa i horripilant és la de l’espectre del Collformic. Allà dalt, en un punt indefinit, és pot entreveure el que és conegut com l’Arbre del Penjat. Quan els llamps l’il·luminen, es veu el seu cos pendolant de la corda, mogut per les ventades, ballant la terrible Dansa de la Mort, a ritme de les tronades. El més sorprenen és que, en dies clars i solejats, ningú sap trobar l’aparició que sens dubte ha vist


I conten els més vells del lloc, que ja fa molts i molts anys, en temps de la Guerra dels Segadors, hi va haver un virrei sanguinari i cruel.  Durant anys, va fer del Montseny la seva finca, i dels habitants, poc menys que els seus esclaus. Amb el beneplàcit de l’autoritat reial i la força de l’exèrcit castellà que ocupà Catalunya durant la guerra amb els francesos, no va posar cap límit a la seva inhumana crueltat. Abusos de tot tipus, tant a les propietats com a les persones, furts i robatoris, segrestos de donzelles, violacions, tortures i morts capritxoses, incendis de masos, van fer del Montseny un territori ple de por i odi. Estava col·ligat amb una partida de bandolers i proscrits, gent de molt mala sang, de la pitjor casta, que li feien el treball més brut, i la cobdícia de tots ells no tenia límits. No hi havia cap compassió ni s’escoltaven les queixes i reclamacions dels capellans dels pobles..... alguns d’ells, els més molestos i reivindicatius, també van ser maltractats i assassinats
Tot això va provocar que en el Montseny, la Revolta del Segadors fos especialment seguida i triomfà ràpidament. El virrei estava en el castell de El Brull, visitant els vescomtes de Cardona quan els revoltats van ocupar tot el poble, i l’exèrcit castellà fugí del Montseny cames ajudeu-me. Estava perdut, sol i abandonat. Es veié en mans dels pagesos als qual havia maltractat, massacrat i torturat cruelment. La seva covardia i el terror a les terribles venjances a les que es veia abocat, el van fer embogir i el van empènyer a penjar-se. Era un dia especialment fosc i tempestuós. Diuen que va  fugir corrent muntanya amunt, perseguit pels seus propis fantasmes, les ànimes de les seves víctimes, xisclant de manera grotesca i desesperada. Els llamps il·luminaven el camí, i la gent que ho va veure afirmen que més que córrer, semblava que volés damunt del mateix diable, fins perdre’s engolit per les negres boires que baixaven del Matagalls, allà on viuen les bruixes de la màgia negra
Al matí següent, encara amb el cel ben ennuvolat, alguns més atrevits van pujar fins el Collformic, i allà el van trobar, penjat d’un gran arbre sec i desfullat, amb una ganyota sinistra, balancejant-se al ritme del vent, qual si ballés amb el mateix diable la macabra Dansa de la Mort
Ningú es va atrevir a tocar-lo ni el van baixar de l’arbre per enterrar-lo. Ni un cop condemnat a les penes eternes de l’infern el van perdonar. Massa sang innocent havia vessat per tot el Montseny. En vida era temut i maleït, una vegada mort, la por es va convertir en odi visceral. I el van deixar per tal que les feristeles i els rapinyaires se’l mengessin. I allà s'hi va estar dies i dies fins que un pastor va baixar tot espantat dient que l’arbre i el penjat havien desaparegut  misteriosament
Alguns, els més morbosos, diuen que va ser la partida de proscrits companys del virrei  i còmplices dels seus crims que van cuinar, amb la fusta de l’arbre, el cos del que havia estat el seu cap i protector per alimentar les besties demoníaques que sempre els acompanyaven. Altres, els més porucs o tal vegada, els més lúcids, afirmen que van ser les mateixes bruixes del Matagalls que van encantar tant l’arbre com el Penjat, per tal que sols els dies foscos i tempestuosos es deixés veure, i així fer malastrugança a qualsevol que el veies, encara que fos de manera involuntària......

Per això, aconsellen els més vells del lloc, mai mireu al Collformic els dies de negra tempesta, igual un llamp us il·lumina l’Arbre del Penjat i els vostres ulls quedaran fixats al ball tenebrós i fatal de l’espectre i la vida se us tornarà desventurada i dissortada 

Aquests contes neixen a partir de les sensacions i inspiracions obtingudes durant les meves estades a la Masia de Turisme Rural LA MORERA, ben al mig del Montseny. lloc màgic, ple de sensualitat i emocions contingudes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada