diumenge, 24 de novembre de 2013

ELS NANS DELS CASTANYERS

Prop de Na Morera, en els boscos plens de castanyers, alzines i roures, farcits de camins, corriols, rierols, i també de lloc foscos i amagatalls com coves, troncs d’arbres i forats en les pedres, està el regne d’uns essers ben estranys i desconeguts.... desconeguts sobretot pels visitants ocasionals de ciutat. Són els Nans dels Castanyers. És important estar ben previnguts quan aneu als seus boscos, si no voleu que una petita malifeta us amargui el dia. O, encara millor, anar preparat per agafar-se amb bon humor els petits imprevistos i participar en la festa i diversió d’aquests minúsculs habitants entremaliats del Montseny

I conten els més vells del lloc, que quedar-se bocabadat al bosc, deixar al terra la cistella amb els entrepans, posar sobre una pedra roba, ulleres o bosses, o aparcar el vehicle a la vorera dels camins i les pistes forestals pot comportar conseqüències quan menys, imprevistes. I, sobretot, no despistar-se prop dels castanyers, això és el més imprudent de tot plegat!!

Tres són els responsables de totes les petites calamitats que han de suportar els confiats habitants de ciutat

Els Butonis, essers de pell fosca, nas boterut i llarga cua, nans malfets, nocturns i malcarats, habitants subterranis dels boscos del Montseny, golafres i insaciables, sols pensen en menjar sense parar, mai estan tips per molt que endrapin. A partir de quan s’acaben els darrers freds, es desperten de la seva llarga hivernada, prims, afamats, goluts. Abans de l’arribada dels primers freds tardorencs, els hi cal haver aconseguit altre cop una bona capa de greix per poder suportat endormiscats el llarg hivern. Sobretot, el que més els agrada són entrepans, patates fregides, magdalenes i altre dolços que porten els muntanyencs de cap de setmana a les seves motxilles. Els Butonis suporten molt malament la llum del sol, i per tant, són summament ràpids en les seves accions; pràcticament impossible veure’ls com s’enduen els entrepans, les bosses de patates o la carmanyola...... De cop i volta, mentre estaves mirant aquest pi tant alt, aquell roure tan majestuós, aquest rierol tan refrescant, t’ha desaparegut tot el menjar que portaves i, el que et deixarà més garrativat, no has vist a ningú per allà!!!!
 Solament surten en grup a rondar pels castanyer les nits més fosques, de lluna nova i ben ennuvolades. Millor si mai passeu aquestes nits al ras prop dels castanyers...... Us podeu endur un dels ensurts més grans de la vostra vida si a mitja nit us desperteu i al obrir els ulls, us trobeu, cara a cara, amb un d’aquests essers d’expressió simiesca i grotesca....

Les Falugues són essers petits i bellugadissos, pràcticament invisibles de tan petits que són. Sempre estan en moviment, deixant-se portar pel vent, volant d’aquí a allà. Són totalment inofensives, ara, si per una casualitat us arriben a entrar pel nas o per les orelles, tindreu els somnis i les fantasies més meravelloses de la vostra vida!! Fins i tot, hi ha qui diu que estan en el cervell dels infants, i quan es fan grans i deixen de somniar i fantasiar, marxen pels forats del nas i les orelles a voltar pel món. En el Montseny, muntanyes màgiques i llegendàries, plenes de fantasies i contes  extraordinaris, és on troben el millor lloc de tots per quedar-s’hi. En els seus vols innocents, a vegades casualment entren pel nas o per les orelles dels visitants despistats, i llavors, arriben fins el cervell..... i comencen altre cop a provocar a la persona els somnis i les fantasies més meravelloses, sobretot si està dormida i el seu conscient està més o manco desactivat. Per això, sempre s’ha dit que les migdiades en els castanyers del Montseny són les millors de totes, la gent es desperta renovada i amb molt bon humor.... llàstima que ho perden quan tornen a ciutat: allà, mai no trobaran falugues per tenir dolços somnis!!!

Els follets tenen 4 ales transparents i per tant, són excel·lents voladors. Son esser efímers, neixen a la primavera amb les flors violàcies de pensament del Montseny, viuen en elles i, com elles, no sobreviuen a les primeres fredors. Gaudeixen d’una alegria i bon humor perenne, tenen poc temps de vida per anar queixant-se, i són els esperits més entremaliats i juganers. Passen tota l’estona buscant diversió i fent facècies sense parar, tant en els boscos com dins dels masos i les cases. Cerquen sobretot, quasi sempre en grups nombrosos, fer bromes als humans despistats, la majoria de les vegades, pesades i desastroses, sense fer mal mai a ningú. Desinflar la roda del vehicle, endur-se la clau del cotxe, posar sal a l’aigua dels excursionistes, fer desaparèixer ulleres de sol i gorres, gratar-los braços i cames o ficar-se dins la roba i fer pessigolles als que, imprudents i ignorants, passegen confiats pels camins del Montseny.... fins i tot, si escolteu amb molta atenció, podeu sentir les seves rialles, semblants al fregar de dues fulles mogudes per una brisa suau, quan un d’aquests babaus és víctima d’alguna de les seves bromes pesades!!!

Asseguren els vells del lloc que el bosc ple de castanyers, amb els arbres centenaris de formes enrevessades i plenes d’embulls, és l’hàbitat dels butonis, les falugues i els follets. Uns, cercant sempre menjar, les altres, deixant-se anar pel vent i les brises i els darrers, a la recerca dels humans despistats per gastar la broma pesada del dia. Sols hi ha una manera de poder estar lliure de les seves malifetes: Cantar cançons de bressols, amb veu dolça i suau. Són essers tremendament sensibles a aquestes harmonioses i amoroses melodies, i quan la senten, s’endormisquen i es queden quiets i tranquils en els seus amagatalls o en qualsevol racó....

Aquests contes neixen a partir de les sensacions i inspiracions obtingudes durant les meves estades a la Masia de Turisme Rural LA MORERA, ben al mig del Montseny. lloc màgic, ple de sensualitat i emocions contingudes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada