dissabte, 15 de setembre de 2012

CANGUR, VACA I CASA


Això era quan era quan en una casa blanca que està en un poble molt bonic en una illa molt màgica que flota sobre un mar molt blau, hi viu una nena molt i molt simpàtica i bonica, que té de nom Nínive. I em direu, per què Nínive? Doncs Nínive era el nom d’una de les principals ciutat, plena de riquesa i de mags, de fades i bruixes, bones i dolentes, de genis i follets, de nans i gegants, que hi havia, en temps molt antics, en un llunya país de l’Orient, Mesopotàmia, als peus del riu més maco i fèrtil de tota l’antiguitat, el Trigis. I els seus pares, ves a saber si per influència de la màgia antiga o perquè volien anar a veure aquests llocs tan llunyans, li van posar de nom Nínive
Aquesta filleta té una alegria molt vital, li agrada ajudar als seus pares al bar i sobretot, li agraden els contes i les fantasies. Quan veu la lluna al cel i es fa de nit, vola i viatja als seus mons màgics on troba i juga amb els seus amics. I encara que els grans no ho poden saber, perquè són grans i ja no creuen en els amics màgics, ella té dos amics molt i molt màgics i divertits
Un és la Vaca Paca. L’altre és el Cangur Segur
La Vaca Paca, que sempre té molta llet a les mamelles, li agrada sobretot anar als prats ben verds i amb molta herba, on menja i menja sense parar. A na Nínive li agrada sobretot estirar-li la coa, i la Vaca Paca es fa l’enfadada i comença a mugir i a cridar:

“Muuuuuuu, Nínive,
Nena trapella
No m’estiris de la coa
Que no puc menjar l’herba”

I al poc, deixa de menjar i surt corrents juganera darrera la filleta, perseguint-la per l’herba. Nínive corre i corre davant la vaca, dient-li



“la Vaca Paca no m’agafa
Perquè és una vaca gorda
Té unes grans mamelles
Que fan moltes pessigolles
Corre al meu darrera
Com en una carrera”




Tant corre que no veu com el Cangur Segur, que li agrada molt llegir contes, ha vingut tot donant bots i bots, cada cop més alts i grans, al sentir com juguen i es diverteixen a l’herba la Vaca Paca i la Nena Nínive. Ell també vol jugar a perseguir i a l’amagatall
Nínive quan el veu davant seu, es dóna un gran ensurt i crida



“El Cangur Segur
És un gran amic meu
Que em fa un gran ensurt
Quan  tocant-me el peu
El veig davant meu”




I en aquestes, que es fica enseguida dins de la bossa que el cangur té davant de la panxa, i s’amaga ben endins. La Vaca Paca arriba esbufegant i cansada i li diu:

Cangur Segur
Que t’agrada molt llegir
I vas botant
I també saltant
Has vist a la nena Nínive,
Que fa treparies
 I m’estira de la coa?

I el Cangur Segur, que també li agrada molt jugar a prendre el pel a la Vaca Paca, li diu:

Vaca Paca,
Amiga meva,
Com vols que vegi a la nena Nínive,
Si jo acabo d’arribar
I estic molt cansat
De tan botar i saltar?

I al poc, ja tenim altre cop a la Vaca Paca menjant herba, al costat del Cangur Segur, que assegut llegeix un llibre de contes. I em direu, on està la nena Nínive?
Doncs com estava molt cansada de tant córrer davant de la Vaca Paca, s’ha quedat ben adormida dins de la bossa del Cangur Segur quan aquest li llegeix un conte molt bonic
I quan sent que la seva mare la crida per anar a l’escola, resulta que es desperta al llit de la seva habitació a la casa blanca que està en un poble molt bonic en una illa molt màgica que flota sobre un mar molt blau. I pensa na nena Nínive, “demà quan dormi tornaré a jugar amb la Vaca Paca i el Cangur Segur que són molt divertits”
I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... o tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. Aquest conte està escrit especialment per na Nínive, la nena de vuit anys del bar del Casino de Sant Lluís.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada