diumenge, 25 de març de 2012

M'AGRADEN ELS AMICS RARS!!

En Trast és un nen molt espavilat i molt inquiet, alegre i despert, sempre està imaginant coses i mons dels més estranys i rars, on ell viatja i juga amb tot el que hi ha


En el patí de l’escola, darrerament veu que cada cop hi ha més nens i nenes molts rars. A començaments de curs, va venir en Simbad, de pell ben marró molt fosca, tímid i callat, vestit amb sandàlies, robes amples i túniques que semblava ben bé d’un conte de pirates.

Un dia li va preguntar: “Escolta, tu, d’on vens amb aquesta roba tan estranya i amb la pell tan fosca?” I en Simbad va quedar ben callat, mirant-se’l fixament. La mestra els va explicar que en Simbad no sabia parlar el català encara i no els entenia, i que havien de ser acollidors i jugar amb ell. Setmanes desprès, sí que va venir un nen molt i molt rar. Tenia la pell ben negra com el carbó, els llavis i el nas semblaven ben deformats de tan gruixuts i fins i tot el cabell se li enredava enlloc de créixer llarg i recte com a tots els nens que en Trast havia conegut. “Aquest sí que és ben estrany” va pensar en Trast quan el va veure entrar a la seva classe i així ho va comentar, mig rient, amb els seus companys de sempre. El nen negre s’ho mirava tot amb inseguretat i por, i la mestra els hi va explicar que mai havia anat a escola, acabava d’arribar amb una “patera” i tampoc entenia gens ni mica el català i que, per tant, tots ells havien d’ajudar-lo a trobar-se a gust a la seva nova escola
Trast pensa que és molt rar que nens tan grans com ell encara no sabessin parlar el català quan la seva germana de dos anys ja el parla i que no hagin anat mai a escola. El més fort de tot ha estat quan en el patí, uns quants, els més grans de l’escola, han anat a dir-li alguna cosa i tocar-li el cabell tan rar que porta. Primer no diu res i sembla fins i tot que tremola. Quan un d’ells li ha estirat un poc un rinxol, el nen negre ha començat a cridar i donar cop de puny i puntades de peu a tort i dret, sense tocar a ningú ja que tots han començat a córrer mentre es riuen d’ell. En Trast ho ha observat tot amb molta curiositat i interès.

I desprès de pensar una estona, es diu dins seu “que bo seria estar en una escola on no hi hagin ni hi vinguin nens tan rars, sempre portant problemes i sense saber comportar-se com cal”

I, de sobte... alè op! en Trast entra a la seva nova escola!!

L’estrany d’aquesta escola, és que tots els nens i les nenes, com els mestres i les mestres són negres, amb els llavis gruixuts i sortits, el nas arrodonit i els cabells enrinxolats. Hi ha alguns més alts i altres més baixets, però, així com va entrant a l’escola amb el seu pare i una dona negra també, veu que no hi ha cap nen blanc, ni ros, ni amb ulls blaus, ni tan sols, morenos o de pell pigada, tots són negres, ben negres.... La mestra els parla, a ell i al seu pare, amb unes paraules que en Trast no entén. El seu pare sembla que ho entén tot i de tant en tant li va traduint: - “Mira, Trast, diu aquesta mestra que aquí estaràs molt bé, és la millor escola de tota l’Àfrica i encara que no hi ha cap altre nen blanc, i tal vegada et costarà acostumar-te, segur que seràs capaç de trobar-te a gust i fer amics”

De sobte, apareix un nen negre, més gran que ell, i li fa un bon ensurt al cridar-li alguna cosa així com “Guana!!”. En Trast s’ho mira tot espantat i va sentint com cada cop té més por i fins i tot més ràbia cap al seu pare per portar-lo a un lloc com aquell que li sembla tan hostil i insegur

Al final, entren a una classe amb 30 o 35 nens i nenes negres que se’l miren tots ben estranyats al principi i desprès, comencen a fer comentaris i rialles. En Trast està segur que són sobre ell i té moltes ganes de plorar i sortir corrents, però s’aguanta, no faltaria més!!.... La mestra se’l mira, li sembla, amb simpatia i fins i tot complicitat i el fa seure davant de tot, al costat d’una noia que li sembla la més simpàtica de tots. De seguida li pregunta alguna cosa, amb unes paraules totes estranyes que en Trast no ha sentit mai. Però aviat entén que li demana el seu nom: S’assenyala el seu vestit tot coloraines i diu: Suzzana. Ell li diu “Trast” assenyalant-se el seu pit cosa que provoca les rialles dels nois del costat assenyalant-lo, al mateix temps que comencen a cridar el seu nom i alguna cosa més que no sap que és. Sent que la ràbia i la por augmenten, cada cop té més ganes de marxar i fugir, fins que, quan un d’ells li toca el cabell tan diferent als d’ells, en Trast comença a cridar i a tirar cops de puny i de peu per tot arreu, sense saber que fa i de manera descontrolada

De cop i volta, en Trast es desperta i es torna a trobar al pati de la seva escola de sempre. Uf, sospira alleugerit i tranquil, quin somni més estrany i més angoixant, això d’anar a una escola amb nens tan rars i tan diferents i que a més, no fan més que riure’s d’un. I en aquesta, que veu el nen negre nou tot sol, en un racó, trist i com mig plorant. Poc a poc, se li acosta, sense dir res, ja que està segur que amb paraules no l’entendrà i encara li farà tenir més por i més ràbia i li ensenya una pilota que hi ha a prop, cridant-lo amb el seu nom “Owino”. En Trast se la tira al seus peus. N’Owino de seguida li dedica un somriure, se li il·luminen els ulls i comença a donar tocs de peu. El més sorprenent de tot, és que nOwino és un artista de la pilota, li dona amb el peu, el taló, el cap, l’espatlla sense deixar-la caure al terra. Poc a poc, es van apropant, embovats, els seus companys d’escola i aviat es forma un rotllo que va aplaudint els malabarismes que fa nOwino

Llavors en Trast ho entén tot:

“Això si que m’agrada de debò!! – pensa - que divertit és que a les escoles hi hagin tot tipus de nens, de tots els llocs del món sencer, encara que siguin estranys i rars, jugarem i ens divertirem molt més i cadascú pot ensenyar-nos coses i jocs nous"

I... ale op! d’un gran salt, en Trast allà s’hi ha quedat !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada