diumenge, 11 de setembre de 2011

OCELLS, SENYALS DE TRÀFIC, CEL

Això era quan era quan en un poble perdut en el mapa dels pobles, el nom del qual ja ningú sap ni coneix, tal vegada perquè tot el que expliquem avui pot tornar a passar en aquest poble mateix on ara esteu tots vosaltres, hi vivia molta gent, contenta i feliç perquè tot el seu món funcionava tal com toca i anava força bé
Un dia, però, van començar a passar coses molt estranyes que ningú en el poble, ni els avis més avis, havia viscut mai en la seva llarga vida. El cel va començar a omplir-se d’ocells. Tal vegada perquè allà no hi havia sequera i la bassa que hi havia prop del poble sempre tenia aigua i un bon bosc, ben net i polit, tal vegada perquè els camperols no posaven espantaocells als seus horts i deixaven que els ocells mengessin tota la fruita que volien, tal vegada perquè els nens i les nenes del poble els hi agradava molt veure volar ocells i els respectaven i se’ls estimaven molt, ningú no ho sap. El fet és que el cel del poble s’anava tot ell omplint d’ocells, grans, petits, de colors variats, blancs i negres, fins i tot, alguns que semblaven talment un arc de Sant Martí volador de tants de colors que tenien. I clar, quan hi ha molts ocells que van i volen pel mateix espai, passa el que va passar en el cel d’aquest poble. Van començar a donar-se cops i xocs entre ells, i aquests, perdien les plomes i aquestes queien damunt la gent, i.... xaps i xops, ja les tenies a sobre el cap, les espatlles, sobre el cotxet del nen petit, sobre l’auto net o sobre la bogada del dia
Uf, segur que ho heu endevinat, com s’enfadaven els homes i les dones, cridaven i protestaven i ja no podien més, tants ocells i tantes plomes que els hi venien al damunt. Perquè, heu de saber, petits infants, que cada dia, el número d’ocells era més gran i cada cop, els xocs eren més nombrosos i les plomes que queien, semblaven ja una pluja sense fi. Fins i tot, molts habitants van començar a anar amb paraigües els dies que feia un bon sol, mig amagat, això sí, per la caiguda de les plomes de tots colors
Com sol passar, tothom deia la seva per aclarir la situació i trobar alguna cosa a fer. Que si tirar petards a tota hora, que si posar espantaocells damunt del campanar, que si fer venir avions i helicòpters tot el dia, que si cridar ben fort tots alhora.... però, segur que ja heu vist vosaltres mateixos que tot això era encara molt pitjor que el problema de les plomes
I diu qui ho sap, que uns nens molt savis i observadors varen estar una bona estona mirant com anaven els cotxes per la plaça del poble i van trobar la solució. I el seu raonament, com sol ser el raonament dels nens, era ben senzill i molt ben pensat
Veritat que si tots els cotxes i vianants fem cas dels senyals de tràfic, no es donen els accidents i tots van i passen pel carrer sense col·lisions?? Així van pensar ells mateixos que això podria anar molt bé per regular els vols dels ocells i així no xoquessin entre ells i així no plouria tanta ploma damunt del poble
Van anar a parlar amb els municipals del poble i els hi van explicar la seva idea: molt simple, allargar els senyals de tràfic fins el cel, amb uns pals molt i molt llargs i ensenyar els ocells a respectar-los. I encara que al principi, com fan els grans, no els hi van voler fer cas, el sr. Alcalde, desesperat de no saber què fer, finalment va pensar: “Què hi puc perdre? Tot el poble em demana i exigeix que faci alguna cosa i jo no sé què dimonis puc fer!!”
Així, va manar al ferrer del poble allargar els pals dels senyals de tràfic fins més amunt del campanar del poble, i els ocells van ser ensenyats quan havien de parar i quan havien de cedir el pas i quan podien passar i quan havien de parar. Segur que ja sabeu, estimats escoltadors i lectors, que els ocells són els animals que més saben d’anar i circular pel cel, ja que van des d’un punt a l’altre del món sense mapes ni res. Així, un cop van posar els senyals allà on ells volaven, tots els ocells van respectar-los i fer-los cas i mai més van haver accidents ni xocs entre ells. I cosa important... per fi va deixar de ploure plomes!!!
I si els homes i les dones que porten cotxes i motos i els nens i nenes que van en bicicletes o van a peu, fessin cas dels senyals de tràfic que hi ha a les carreteres i carrers dels nostres pobles, segur que mai ningú no hi prendria mal
Ja sabeu, si voleu circular tranquils i segurs, feu cas als senyals de tràfic!!!

I, si voleu fer-me cas, jo crec que aquesta és una veritat de les més bones.... O tal vegada, de les més boniques

P. D. Aquests contes neixen a partir de tres paraules que un/s infant/s escullen lliurement. A partir d’elles, i en el mateix moment, es crea i explico el conte. El redactat final és un poc més ”literari” que la versió oral, que al mateix moment que neix, acaba la seva existència. Aquest va ser creat i explicat per en Guiem, un nen de 6 anys, a la capçalera del seu llit, poc abans de tancar-li el llum i desitjar-li bona nit

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada